METALQUIMIA rep el Premi Factor Humà

 

01.06.2010

El proppassat dimarts, dia 11 de maig de 2010, la Fundació Factor Humà va concedir a Metalquimia el "Premi Mercè Sala" que anualment atorga aquesta Fundació a les Companyies que han destacat envers la promoció de les persones com a Factor Clau pel futur de la nostra societat.

A la foto el Director Financer de Metalquimia, el Sr. Antoni Fernández, en el moment de rebre el guardó de mans del Sr. Cristobal Colón (La Fageda), i els membres del jurat: la Sra. Rosa Cullell, el Sr. Salvador Alemany i el Sr. Narcís Serra.

Tot seguit trobaran el discurs d'agraïment del Premi Factor Humà, que va pronuciar el Sr. Josep Lagares (via videoconferència des de Frankfurt), durant la vetllada de concessió del Premi al CaixaFòrum de Barcelona:

"Bona Nit Barcelona, distingides autoritats, senyores i senyors, amics tots ... Bona nit des de Frankfurt ... sí, bona nit des de la fira IFFA de Frankfurt, la més important del planeta en tot el que fa referència al sector de la carn i on una setantena d'empreses del país estem lluitant per fer-nos un lloc en el mercat mundial, tot presentant tecnologies fetes a "casa nostra" que sens dubte marcaran tendència en aquest important subsector alimentari.

Mirin, quan l'ANNA FORNÉS , Directora General de la FUNDACIÓ FACTOR HUMÀ em va trucar per comunicar-me que la Fundació havia decidit d'atorgar enguany el "Premi Factor Humà Mercè Sala" a MQ, el cor em va fer un salt ...un salt d'il·lusió i alhora contradictori, però creguin-me un bon salt !!!

Per una banda, el goig de ser reconegut amb un guardó immerescut que porta el nom i l'esperit de la Mercè Sala; per altra banda, la contradicció de la data ... en el mateix dia i exactament a la mateixa hora tenim reunits aquí, a la fira de Frankfurt, més de 400 clients i amics de tot el món, juntament amb tota la nostra gent ... per coherència, que és el tema que parleu aquí aquesta nit, no podia absentar-me; per coherència havia de ser avui aquí fent costat a la meva gent i tot el nostre equip; per coherència no podia defugir el fet de compartir uns moments irrepetibles i preparats durant molt de temps amb tots aquells que confien en nosaltres,... per tant, i abans de res, el primer que vull fer és demanar-los a tots vostès i de tot cor les nostres més sinceres excuses per no compartir en cos aquesta vetllada, si bé, n'estiguin segurs, hi som amb tota l'ànima i l'esperit.

Mirin, la primera i única vegada a la meva vida que vaig coincidir amb la Mercè corria el mes de març de l'any 2003... era una Jornada amb més de 400 directius organitzada per Tribuna de Girona i l'AED al Golf de Peralada. A la Mercè li va tocar la primera sessió de la tarda... sí, aquella sessió que no vol ningú perquè és just després de dinar i els assistents solem fer mans i mànigues per escaquejar-nos... res més allunyat de la realitat, del que va passar aquell dia... la Mercè va fer una intervenció encomiable i explosiva al voltant del Bon Govern de l'Empresa Familiar... ja s'ho poden imaginar, no es va adormir ningú i els seus mots van ressonar, en un moment especialment sensible per aquests temes del Bon Govern, com una injecció de confiança i il·lusió envers els valors i l'ètica de les persones que gestionem les organitzacions.

A mesura que l'anava escoltant pensava quanta raó tenia, quanta raó destil·laven les seves paraules i alhora no entenia per què tantes organitzacions fallaven per aquest flanc, quan precisament molts de nosaltres havíem estat educats de petitets envers el respecte i l'estimació a les persones, al patrimoni nostre i l'aliè, i als valors que tant avis com pares ens havien fet mamar des que érem infants.

Aquell dia a Peralada vam aprendre moltes coses que de ben segur han restat en les nostres ments fins al dia d'avui i ens han ajudat en el nostre caminar per la vida.

Personalment i en aquella mateixa època, com alguns de vostès probablement ja coneixen, jo em dedicava, i encara em dedico, a saltar des dels avions... sí ho han entès bé, a fer paracaigudisme, concretament vol en formació en Caiguda Lliure, i en tots aquests anys he tingut l'honor de formar part d'equips únics i irrepetibles tot representant al nostre País en un munt d'esdeveniments i competicions... i els explico això perquè moltes de les reflexions que la Mercè ens estava fent a Peralada jo mateix les estava experimentant en el sí d'un equip esportiu d'alt rendiment.

El fet de no prendre mai actituds de confrontació amb els companys d'equip, o sigui eliminar del nostre vocabulari el JO i el TU pel NOSALTRES; adonar-se'n que, com diuen els anglesos "EVERY ONE MATTERS", o sigui que tothom és molt important, independentment del moment i del rol concret dins l'equip; el fet de tenir una dedicació generosa i una actitud d'entrega envers els companys, fugint de posicions on un només pensa en ell mateix; el fet de motivar i inspirar als altres en les seves tasques sense aspirar ni esperar res a canvi; intentar transformar les energies negatives i els mals moments en energies positives i moments per l'esperança; de canviar les posicions dins la formació, en paracaigudisme en diem adoptar el BSLOT, o sigui sortir de la nostra zona de comoditat i prendre la posició del company per aprendre a millorar com a individuals i com a equip; en la flexibilitat per adaptar-se a un entorn imprevisible i a una multitud de petits conflictes; en el manteniment de l'estabilitat i el rumb sense perdre la visió de conjunt; en el fet de reconèixer que cada persona és un individu amb la seva personalitat i peculiaritats que no tenen perquè ser les nostres i, per tant, no és tan important tractar els companys com voldria que em tractessin a mi, sinó com ells volen ser tractats; ... ja ho veuen un munt de reflexions, i tantes d'altres que podríem anar fent, i que en tots aquests anys de fer l'ocellet pels cels de l'Empordà he anat copsant per intentar aplicar a casa nostra, a la nostra Empresa Familiar.

Però encara me n'he deixat una de molt important, per fer possible tot això que els acabo d'explicar cal ENTRENAR , ENTRENAR i ENTRENAR que en l'argot empresarial es tradueix en TREBALLAR, TREBALLAR i TREBALLAR, fent adonar a tots i cadascun dels membres de l'equip que del seu particular compromís i òptim rendiment en depèn l'èxit del TOT, en depèn l'èxit dels seus companys per sobre el seu particular ... És aquesta actitud de generositat i confiança envers els altres la que ens fa millors dia rere dia.

Ja per acabar i no avorrir-los més, l'Anna em va demanar que els fes cinc cèntims de l'esperit de la CREATIVACIÓ ...sí creativació ho han sentit bé ...ni creativitat ni innovació, sinó creativació, com a pal de paller per il·lusionar i comprometre els qui més estimem ... la nostra gent.

Mirin, a MQ solem dir que la gestió sistemàtica de la creativitat ens aporta noves idees i que la gestió sistemàtica i planificada de la innovació transforma en valor les millors idees generades en el procés creatiu. Aquesta frase descriu perfectament el model de la CREATIVACIÓ ideat per la nostra gent, un model socialitzat a tots els racons i persones de la nostra organització, on la gestió sistemàtica de la creativitat i de la innovació s'imbriquen íntimament per generar de forma consistent retorn per a les nostres persones, per a la nostra organització i per a la societat.

Aquest és l'esperit de la creativació de MQ, un esperit on la gestió de la inspiració està enfocada cap a la generació de valor i al compartir el compromís, la lleialtat, la confiança i la generositat en tot el nostre entorn personal i empresarial. Em fa feliç haver pogut parlar avui d'aquest nostre model amb tots vostès i de tot cor desitjo que algun dia el puguem compartir.

Moltíssimes mercès de nou per aquest seu reconeixement que ens omple de goig i satisfacció...

Molt Bona nit des de Frankfurt ...fins ben aviat i per molts anys, que la vida són dos dies!!!!"